El passat dia 8 de maig, a l'auditori de l'Escola de música, es va celebrar el primer dels debats que organitza la territorial de l'ANC al voltant del país que volem.
El tema no era menor, poques estructures d'estat hi ha tan clares com l'exèrcit. Jordi Calvo, coordinador del Centre Delàs d'Estudis per la Pau va fer aportacions en el sentit que:
L'exèrcit defensa la població d'amenaces com catàstrofes naturals, crim organitzat, ciberatacs, immigració, terrorisme, atacs d'altres països.
Catalunya ja té cossos que controlen aquests temes. No es tracta de crear un exèrcit, sinó que els Mossos, bombers i altres funcionaris especialitzats atenguin aquests riscs. Si calgués, se'ls pot especialitzar més i també incrementar-ne les dotacions.
Quasi totes les empreses d'armament són privades i els seus clients són els Ministeris de Defensa.
La millor manera d'estar segurs és no ser una amenaça per als altres.
Crear un exèrcit no és bo per a l'economia, perquè si s'inverteix en armes, tard o d'hora s'hauran de fer servir, que significa destruir. Després s'ha d'invertir per tornar a construir. Si s'inverteix en armes que no es fan servir, és absurd.
Espanya té un deute degut a inversions en armament de 30.000 milions d'euros. La previsió d'inversió propera, segons el ministre actual, és de 10.000 milions d'euros més.
L'exèrcit deshumanitza la persona: s'hi reben ordres i s'han de complir.
Marc Costa, expert en polítiques sobre seguretat, va argumentar contràriament:
Si hi ha un exèrcit ineficient en el món, aquest és l'espanyol.
Estem subjectes a riscs i amenaces: canvi climàtic, pandèmies, estats fallits, espionatges, vunerabilitat energètica, crisi alimentària, conflictivitat internacional... Catalunya ha de ser capaç d'aportar en l'àmbit internacional part de la força necessària per resoldre aquestes amenaces.
Hi ha altres dimensions en el terreny de la seguretat que no són l'exèrcit.
Caldria un nou model d'exèrcit per a Catalunya (oblidant el model espanyol): seguretització de la seguretat, internacionalització, regionalització (cal la col·laboració internacional).
No s'ha de confondre defensa i exèrcit. L'exèrcit ha de ser un cos que no serà ordinari i que disposarà de gent entrenada i amb total disponibilitat.
La millor manera d'estar segurs és no ser una amenaça per als altres.
Crear un exèrcit no és bo per a l'economia, perquè si s'inverteix en armes, tard o d'hora s'hauran de fer servir, que significa destruir. Després s'ha d'invertir per tornar a construir. Si s'inverteix en armes que no es fan servir, és absurd.
Espanya té un deute degut a inversions en armament de 30.000 milions d'euros. La previsió d'inversió propera, segons el ministre actual, és de 10.000 milions d'euros més.
L'exèrcit deshumanitza la persona: s'hi reben ordres i s'han de complir.
Marc Costa, expert en polítiques sobre seguretat, va argumentar contràriament:
Si hi ha un exèrcit ineficient en el món, aquest és l'espanyol.
Estem subjectes a riscs i amenaces: canvi climàtic, pandèmies, estats fallits, espionatges, vunerabilitat energètica, crisi alimentària, conflictivitat internacional... Catalunya ha de ser capaç d'aportar en l'àmbit internacional part de la força necessària per resoldre aquestes amenaces.
Hi ha altres dimensions en el terreny de la seguretat que no són l'exèrcit.
Caldria un nou model d'exèrcit per a Catalunya (oblidant el model espanyol): seguretització de la seguretat, internacionalització, regionalització (cal la col·laboració internacional).
No s'ha de confondre defensa i exèrcit. L'exèrcit ha de ser un cos que no serà ordinari i que disposarà de gent entrenada i amb total disponibilitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada