Però es tracta alhora d'un escenari delicat. L'estratègia ha de ser tan important com la força i la voluntat. No ens acostem a un referèndum, on les opcions a triar poden aixoplugar moltes tendències socials i polítiques, sinó a unes eleccions amb partits, programes i líders concrets, amb els quals ens podem sentir vinculats o que rebutgem visceralment. Partit ve de partir. Quan votem en unes eleccions ens posicionem al costat d'un grup i enfront de molts altres. En aquestes eleccions úniques, haurem d'imaginar que votem un punt comú principal, que va acompanyat d'unes propostes polítiques que han de ser vistes com a secundàries. Hem de fer aquest viatge reflexiu i convidar-hi tantes ciutadanes i tants ciutadans com puguem.
La planificació d'aquests mesos a venir ha de ser minuciosa. No cal creure que està tot aturat, que s'ha generalitzat la desmobilització. Només passa que no hi ha hagut noves convocatòries d'ençà del 9 de novembre. No va ser un dia únic en la història dels catalans, de tots i totes, des de feia segles? No van ser la incredulitat i la il•lusió les emocions més compartides?
Ara hem de fer un camí prudent i cert. L'ANC, la nacional, la comarcal, la vostra de la Garriga, compta amb tothom per obrir escletxes de dubte entre els que ho veuen impossible, per tornar a activar els que se senten personalment desmobilitzats. Molts dels indecisos no saben que hi sortiran guanyant, i molt, en un país petit, de gestió propera, de gent activa. I on la justícia social sigui la base. On hi haurà opcions polítiques per a tothom.
Aviat rebreu propostes perquè participeu i animeu a la reflexió les persones que senten temença davant d'un canvi, aquest sí, de debò.
No sentiu el rum-rum del ralentí?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada